El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) o sense és una alteració de l’atenció i la concentració que sovint va associat a respostes impulsives en el comportament i en les activitats cognitives.
Sintèticament es pot definir com un retràs en el desenvolupament de la inhibició de la conducta amb un dèficit de les funcions executives, essencials per planificar, organitzar i portar a terme conductes humanes complexes.
Els diversos símptomes apareixen abans dels 7 anys i en ambients diferents, de manera que es pren com una resposta generalitzada.
El trastorn repercuteix negativament en la vida quotidiana de l’infant en la mesura que afecta el rendiment acadèmic i/o les relacions interpersonals (incomprensió i rebuig que rep tant dels adults com dels companys).
La conducta de l’infant hiperactiu és caòtica, inquieta, amb dificultats per focalitzar l’atenció i sobretot amb una important manca de persistència. És per aquests motius que gairebé sempre es presenten problemes d’adaptació escolar i d’assimilació dels aprenentatges.
Els nens o nenes amb característiques de TDA/H poden presentar manifestacions associades com:
• Alteració de la capacitat d’aprenentatge, que pot derivar en fracàs escolar
• Baixa autoestima i problemes emocionals
• Trastorns de conducta i/o de personalitat
• Dificultats de relació en el nucli familiar
• Problemes d’adaptació i relació social
Des de la perspectiva terapèutica és realment efectiu donar instruccions clares i concretes, reorganitzar el treball perquè sigui més interessant i motivador, reconduir la conducta cap a objectius futurs més enllà de la gratificació immediata i proporcionar reforços sempre que acabi una tasca o s’adapti a les normes.
Psicologia i pedagogia 